DIARI DEL VIATGE: Dia 3 "Venècia amb acqua alta"

Segon dia de Venècia xulísssssssim!!!

Aquest matí, però, ja hem començat, com sempre, amb alguna desventura... Un pare italià no es va assaventar gaire bé de l'hora que havia de portar a una alumna a l'estació (l'Andrea Sanz) i ha arribat tard!!! Total, que quan els alumnes han baixat al tren a l'estació de Treviso, han vingut tooooots corrents cap a nosaltres cridant: "ens hem deixat l'Andrea a Paese!!!".

Hem hagut de trucar al pare italià per saber què havia passat i ha hagut de venir fins a Venècia amb la nena sortejant el trànsit tan difícil que hi havia per causa de la pluja!!! Però bé, com diem sempre amb la Carmen: "Tots els disgustos fossin com aquests!!!". Mentres esperàvem que vinguessin, hem aprofitat per escoltar les explicacions de les nostres professores italianes acompanyants, la Lisa i la Francesca.

Un cop tots a Venècia (amb els 21 alumnes al complet!) hem agafat el Vaporetto pel Gran Canal i hem anat mirant els palaus que hi havia a banda i banda, tots preciosos!!! Quan hem arribat a Rialto i a la Salut, els alumnes semblaven autèntics paparazzi (bé, i nosaltres també!).

L'encant d'avui ha sigut que, amb tanta pluja, hem trobat la Piazza San Marco amb "acqua alta", és a dir, totalment inundada!!! Havíem de passar per unes passarel·lesque han muntat al mig, tots en "fila indiana"!!! Ha sigut divertidíssim!!! Aleshores, hem fet un munt de fotos i hem entrat dins la Basílica de San Marco, que és preciosa! Però les professores no l'hem pogut contemplar gaire perquè havíem d'estar constantment pendents que el alumnes no fessin fotos ja que està prohibit, que no toquessin res perquè saltaven les alarmes, que no cridessin, que no empentessin, etc. Buf! Quin estrés! Però bé, en general els hi ha agradat molt, sobretot la part de dalt on veien les cúpules daurades i el balcó de fora amb els cavalls de bronze.

Després, a les 12h, hem sentit les campanades del "orologio" amb elsdos moros a banda i banda tocant-les. Al principi els alumnes no es creien que els dos moros es moguessin de veritat, així que ens hem parat en mig de la passarel·la per fer zoom amb les càmeres per comprovar que, realment, els dos es movien per tocar cada campanada: un feia les hores i l'altre la part dels quarts. Evidentment, ens han hagut de cridar l'atenció perquè un grup de 25 persones pal plantades en mig de la passarel·la havia aturat tot el trànsit dels turistes!

Després d'esmorzar sota les porxades per aixoplugar-nos de la pluja, hem passejat per la Piazza San Marco i ens hem fet la típica foto de grup, és clar! Com ahir que també ens vam fer una altra foto de grup a les escales de la Basílica.

Tot seguit, hem caminat pels carrerons de Venècia fins arribar al pont de l'Academia, el tercer que travessa el Gran Canal en tot Venècia. Hem travessat a l'altra banda per veure d'aprop la Salut, que als nostres alumnes els els ha encantat i han pogut veure les diferències que hi havia arquitectònicament amb la nostra pròpia església de la Salut, tot i que malauradament no hi hem pogut entrar per què estava tancada.

També hem passat pel magatzem de la sal, i per un moll on s'encarreguen de construir les famoses gòndoles venecianes! Com podeu veure, els alumnes s'ho miraven mentre passejàvem pels canals que, encara tenien l'aigua força alta. Després hem arribat alCampo de Santa Margerita, on es reuneixen els universitaris i gent jove veneciana per sortir i on es poden veure espectacles de malabars i de foc per la nit.

Després, evidentment, hem tingut una mitja horeta de "shopping" i, com podeu veure, els alumnes cada cop són més imaginatius a l'hora de comprar souvenirs! La Carmen i jo, com dues nenes, també hem volgut comprar cosetes i hem anat corrents des de la Ferrovia fins gairebé al Pont de Rialto per buscar els famosos "pirulos" (és a dir, els pals de colors on lliguen les gòndoles i que ens havien fet tanta gràcia des del primer dia) i per buscar les màsqueres d'iman que volíem de record.

HA SONNO UN GIORNO PERFETO!!! Fins i tot a la tarda ens ha sortit el sol!!! Yuju!!! La pena ha sigut que quan hem arribat a Treviso, el tren d'enllaç que portava als alumnes a Paese s'ha cancel·lat i s'han hagut d'esperar una hora a l'estació a que els vinguessin a recollir les famílies italianes... Però a part d'això, ells han estat molt contents i avui ens han dit que ja menjaven millor i que les mares italianes ja no els hi posaven 4 ó 5 entrepans per passar el dia!!! Cada cop se'ls veu més adaptats!!

Bé, ells i nosaltres també!!! Perquè a la Carmen i a mi ens tracten com dues nenes més, mare meva!!! Les professores italianes són super atentes amb nosaltres i es turnen per venir-nos a recollir a l'estació i per fer-nos de guies per Treviso, per recomenar-nos regals, llocs on anar, etc. Són fantàstiques, autèntiques super-women!!!